grups de música en català, rock català, músics catalans catalunya rock

El portal independent de la música en català
Punt de trobada entre seguidors, músics i professionals del món de la música
Música en català sense interessos partidistes. 2000 - 2009

328 grups

78 videos

265 anuncis publicats! afegir anunci

Música en català! Qui som? Publicitat

Trulls

faerica

afegir grup

Grups de música en català
Llista de grups de música en català.

Buscador de grups:

Si voleu afegir el vostre grup, ompliu aquest formulari: alta de grups

10 Grups aleàtoris del total de la llista

4 de COPES

4 DE COPES és un grup de pop-rock de Formentera que canta en català. El grup va néixer l’any 2000 i des de llavors no ha deixat d’oferir concerts arreu de les illes Pitiüses. El 2001 va ser finalista del certamen Art Jove, organitzat per la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear. Al 2002 produiren i publicaren el seu primer disc titolat genericament “4 de copes” enregistrat a Eivissa per Dennis Herman. Dins el primer cd hi podreu trobar cançons que, en últim terme, parlen de temes tan quotidians com l’amor, la justícia o la solidaritat. Actualment estan preparan el que serà el seu segon disc que contarà amb la col-laboració y producció de Cris Juanico i Juanjo Muñoz (Gossos). Han participat en esdeveniments cuturals com les trobades de “Junts per la Llengua” les Diades de les Illes Balears ect..., i concerts a la sala Tradicionarius de Barcelona, V Festival de Rock Eivissenc. Al llarg de la vida d´aquest grup, tambe volen esmenta a gent com en: Javi, Fernando, Rubén, Xicu, Eki i Joan que en algun moment han format part de aquest projecte.

Sabor de Gràcia

Grup de Rumba Catalana que van formar dos gitanos del barceloní barri de Gràcia, Antonio Carbonell “Sicus” i Miguel Fernández “Miki”, l’any 1994.

Van haver d’esperar tres anys a veure publicat el seu primer disc, “Tots els colors” (1997), amb un dibuix de Gato Pérez a la portada i una emotiva versió del “Me’n vaig a peu” de Serrat en clau rumbera. Des de llavors fins al dia d’avui s’han mantingut remant contra corrent i patejant-se centenars d’escenaris compartits amb artistes com Ketama, Lolita, Serrat o Lucrecia.

Actualment presenten el seu nou treball:EL MUNDO BAILA (K-Industira, 2004), un ambiciós projecte nascut amb vocació internacional en què es perfila la rumba del futur.

Joan Reverté

En un principi Déu va crear l’home... Ui..! potser he anat massa enrere, no? Torno a començar....

Vaig néixer a Tarragona un bonic dia l’abril del 1960, Vaig créixer envoltat d’un món amb berenars de pa i xocolata i tardes de "dibujos animados" a la tele.

Els meus primers records d’escola, son unes monges, aquelles dones de negre anomenades "las carmelites teresianes missioneres descalces" (però sempre portaven sandàlies i mitjons) Són records que fan olor a passadissos de convent, a ciris, a cera cremada, a “aigua del Carme” i a pixum... Mes tard al col·legi "Sant Pau" i després "la Universitat Laboral”; aquella universitat que tenia nom de dictador. Això si , mai vaig ser un alumne model, però per on fent la viu - viu, vaig anar tirant.

Des de jove vaig estar vinculat al Moviment Escolta Català, del qui vaig aprendre valors tant importants com l’amor per la natura i la condició humana, la llibertat i el sentiment de nació i moltes estones ala vora d'un foc de camp cantant cançons. L’afecció al cant em ve per part del avi "Papitu";que mai va estar a Cuba però em va animar a cantar a la "Cor l'Ancora".

A principis dels anys 70's, vaig escoltar uns discs de cançó catalana.... i no vaig trigar gaire en voler imitar-los, així que vaig demanar per Reis una guitarra amb qui em barallava sovint per aconseguir treure tres tristos acords. Sort del Jose Antonio aleshores “novio” de la meva cosina. Ell em va donar les primeres lliçons del que és una guitarra, un do-fa-sol...una cançó, cosa que jo no vaig aprofitar gaire, doncs aquest estrany aparell de fusta amb sis cordes i forma de dona, encara m’és avui una mica rebel.

Amb el temps i amb paciència per part de tots vaig fer dues perfectes porqueries de cançons "El moixó" i "El nen de plàstic" I amb l’empenta dels amics i companys vaig debutar a l’auditori de Radio Tarragona el 24 de setembre de 1977. I així va començar la meva aventura com cantant "plena de gracia i salero" fins l’any 1990. que per motius personals i que no venen al cas vaig tenir que penjar els trastos.

Aquesta historia compren, entre pitos i flautes, més de quatre-centes actuacions, inclou el pas per la mítica " Cova del Drac" del carrer Tuset a Barcelona; on em van lliurar "la Musa de l’Amistat" , alguns festivals importants, col·laborar amb festival solidaris. Conèixer pobles, compartir escenari amb altres artistes,... i sobre tot el mes important, conèixer a molta gent encantadora.

L’any 2006 i com feia temps que em picava el cuquet de la musica. Vaig decidir tornar als escenaris desprès de 15 anys de dedicar-me a altres arts....

Josep Thió

Josep Thió és un artesà de la melodia, un treballador del cor, un constructor de cançons tan exigent amb la seva professió com amb els seus sentiments. La seva obra és fruit d’una inspiració metòdica, d’una calculada passió, d’una respiració continguda que explota ben endins i surt lleugera, cap a fora, fluïnt per l’ànima.

Partint dels límits intangibles entre el pop i el rock, Josep Thió (Barcelona, 1965) és l’autor d’un cançoner que des de mitjans dels anys vuitanta conté alguns dels èxits més importants de la història del rock català. Seus són els acords de “L’Empordà”,“Mai trobaràs” o “Camins”, fites de la mítica banda a la qual va pertànyer com a guitarrista i compositor: Sopa de Cabra (1989-2001).

Després de la dissolució del quintet gironí, Thió va emprendre la seva pròpia carrera en solitari. Amb dos discos editats per Música Global, “Avui és demà” (2004) i “5.000 nits” (2006), el músic es troba a l’espera que el seu tercer treball vegi la llum. No serà fins el mes d’octubre que “Els teus cels” (2008) es podrà començar a sentir.

El seu projecte personal ha fet que, mica en mica, s’hagi deixat anar i d’aquell pop de perles mil·limetrades hagi passat al llenguatge de la seva intimitat, als sentiments de la vida quotidiana. Les reflexions d’un home que estima l’amor, el món i un pare de família que va conèixer en la seva pell què és ser una estrella del rock.

El folk, la música brasilera i la cançó d’autor han obert de mires la seva trajectòria en la que cada cop s’hi troba més còmode. Josep Thió ha assumit el protagonisme escènic que pel seu caràcter sempre havia defugit amb Sopa de Cabra. Els seus recitals són una mostra de sinceritat i d’equilibri entre l’ànima i el so, una font de sensibilitat de l’artista que busca i es busca, sense pausa i sense pressa, fugint de càrregues supèrflues.

Les putes van a peu

Les putes van a peu varem néixer a Sabadell l'any 2002 quan una colla d'impresentables ens varem ajuntar amb la idea de fer Rock n'Roll cantat en català,la pitjor cosa que pot fer un grup si vol triomfar... La nostra música és fresca, directe i sense pels a la llengua. Sempre hem intentat evitar la frontera entre lo políticament correcte i lo que no ho és, per situar-nos de ple en el camp de la indecència...que és el Rock n'Roll sinó?

Inòpia

El nou treball del grup suecà és un disc imprevist: una obra temàtica; però no de caire conceptual –cosa relativament habitual- sinó d’índole narrativa. Es tracta d’una crònica biogràfica, a l’estil de Tommy o Quadrophenia, que, com aquells remots discos dels Who, és alhora un retrat i un retret generacional. Per tant ens trobem davant d’un treball insòlit dins del panorama habitual de la música feta en la nostra llengua, tan poc dada últimament a grans aventures, i menys encara en l’òrbita del rock. Però és que a més es tracta un disc de rock novedós, magnètic, potent i apassionant, cosa tampoc massa freqüent.

LES QUATRE ESTACIONS DE L’ARRÒS és una obra ambiciosa que narra el cicle vital -personal, creatiu i ideològic- d’un jove, en la tragèdia del qual es representen els anhels, les esperances i les frustracions del bo i millor de la seua generació al nostre País Valencià. Es tracta de les cançons de la roda del temps del suecà Jaume Ortells, dotze talls de rock vigorós incloent-hi una esborronadora elegia final. Una gran obra integral de rock, unitària i diversa alhora, on, sense trair en cap moment la seua matriu metàl·lica, INÒPIA treballa l’arquitectura melòdica, les lletres i la congruència de les cançons amb una atenció i inspiració ben pròxima a la millor cançó d’autor.

Fam de funk

La nostra es una aposta lingÃ¼Ãstica-musical que volem donar a conÃ¨ixer per tot Catalunya.
La banda va formar-se a finals del 2005 amb lâ€™entrada a lâ€™estudi de gravaciÃ³ per publicar el seu primer treball discogrÃ fic. EstÃ formada per 10 mÃºsics i organitzada en 3 seccions:

SECCIÃ“ RÃTMICA: Bateria, Baix elÃ¨ctric, Guitarra elÃ¨ctrica i teclats
SECCIÃ“ DE VENTS: Trompeta, TrombÃ³, Saxo alt i Saxo tenor.
VEUS: 2 cantants.

El repertori estÃ dissenyat en tres blocs clarament diferenciats i que fan incursions en el Jazz-fusiÃ³, el funk i el soul:

1. Temes instrumentals. Bloc integrat, prÃ cticament, per composicions prÃ²pies i algunes adaptacions dâ€™autors com Maceo Parker, Candy Dulfer, etc... executats per la formaciÃ³ base, seccions rÃtmica i vents, on sâ€™introdueix una part destinada a la improvisaciÃ³ amb lâ€™inclusiÃ³ de solos.
2. Temes vocals. En aquest bloc sâ€™incorporen les veus dels nostres cantants i els coros dâ€™alguns mÃºsics de les altres seccions. TambÃ© es presenten composicions prÃ²pies i versions dâ€™autors que han inspirat a Fam de Funk: Walter Wolfang Washington, Maceo Parker, Fred Wesley, Cool & the Gang, etc...
3. Temes clÃ ssics del soul i funk. En aquest bloc, i tenint tambÃ© als nostres cantants com a protagonistes, sâ€™efectua un repÃ s als grans representants del soul, del funk i les seves composicions com son: James Brown, Wilson Picket, Aretha Franklin, Ottis Reding, etc.

ESPAIS D'ACTUACIÃ“.
GrÃ cies a lâ€™extensiÃ³ i a la diversitat del nostre repertori la banda estÃ capacitada per actuar en diversos espais escÃ¨nics: concerts, festivals, inauguracions, festes, audicions escolars i celebracions, etc.; actuacions que poden oscilÂ·lar des de lâ€™hora i mitja fins a mÃ©s de dues hores.

Burman Flash

De la dissolució del grup de Cassà de la Selva Punjabi, i a partir de la iniciativa del baixista (Lluís Brugué) i del guitarra (Aureli Hernández) i amb la incorporació de Jordi Verdaguer a la bateria i Anna Pérez a la veu i saxo, es crea un nou projecte musical que s'anomenarà Burman Flash, nom inspirat en la frescor d'uns gelats que prenien els membres de la formació durant els assaigs.
La seva primera actuació és en forma de quartet el 17 d'Octubre de 1997 a Cassà de la Selva. Posteriorment, la formació s'amplia amb la incorporació de Xevi Vallès al teclat i Joan Coll a la guitarra.

Al novembre del 1999, enregistren als estudis Bigatà de Breda la seva primera maketa que consta de 5 temes.
Paral·lelament a la gravació s'incorpora Joan Ciurana, percussionista de renom a les comarques gironines amb l'aportació del qual guanyen el primer premi del primer concurs de pop-rock d'Empuriabrava que els permet enregistrar la seva segona maketa als estudis de Jordi Cristau de Figueres, i posteriorment el primer premi del concurs Embarraca't 2000 de Figueres.
Actualment, el grup està format per 10 components gràcies a la incorporació de Albert Cordobés a la trompeta, Albert Bancells al saxo alt i d'Eduard Prats al trombó.
Amb aquesta formació, després d'haver gravat dues maketes (una editada i l'altra no), el grup va enregistrar el seu primer CD als estudis Garate a Andoain (País Basc) amb Kaki Arkarazo com a tècnic de gravació. El CD estar format per 12 temes propis cantats en català i en castellà. La producció del disc va anar a càrrec de Triku, cantant de Korroskada i productor de grups com Betagarri o Obrint Pas. Per la gravació del disc, es va comptar amb la col·laboració d'alguns dels components de Betagarri. El CD va sortir al mercat a principis d'Octubre del 2002 gràcies a la discogràfica Ariadna Records.

Paral·lelament a la gravació del disc s'ha realitzat un videoclip sobre la cançó "Gira", inclòs en el mateix CD. Amb aquest videoclip, s'ha arribat al nº1 de "la llista dels 13" del programa No N'hi ha Prou del Canal 33, al nº 3 del Top Ten Tomàtic (secció de viseoclips inclosa dins la programació del Club Super3), i s'ha pogut veure en el programa Mix d'Avui de TV2, Assac de les televisions locals, i a la cadena televisiva Flash TV.

Actualment, Burman Flash està enllestint el seu segon àlbum que portarà per nom Brila i que sortirà al mercat durant la primera quinzena de maig del 2004. Aquest CD ha estat gravat als estudis 44.1 d'Aiguaviva (Girona) per Toni París i Carles Xirgu. El productor ha tornat a ser en Triku i la discogràfica Ariadna Records.
La formació, amb l'ajuda de Laclau Produccions & Management ha realitzat més de cinquanta concerts en diferents punts de la geografia catalana i ha anat en dues ocasions a actuar al País Basc (festes de Vitoria - Gasteiz i festes de Renteria) i una a Madrid, a la sala Caracol, actuant com a teloners de Betagarri, igualment que a Barcelona, a la sala Apolo.
Cal destacar també el concert realitzat a la Bisbal d'Empordà com a teloners d'Estopa davant d'unes 6000 persones, el fet d'estar inclosos dins el programa del Festival de la JERC de l'any 2000, de l'any 2001 i de l'any 2003; les actuacions en dues de les festes majors més grans de les comarques gironines, Figueres i Girona.; els concerts al Mercat de la Música Viva de Vic, a l'escenari el Sucre i a les Festes de la Mercè de Barcelona a l'escenari del Moll de la Fusta.
El mes de Setembre de 2003, el grup realitza una mini gira europea que els porta a actuar a diferents ciutats d'Alemanya i Suïssa.

A més de les actuacions esmentades, al llarg de tot aquest temps han actuat amb gent tan diversa com Ja T'ho Diré, Sopa de Cabra, Dr. Calypso, Color Humano, Fundación Tony Manero, Narco, Ke Rule, Los Rancios, Betagarri, La Gran Orquestra Republicana, Hechos Contra el Decoro, B-Violet, Geronación, Superskun, Telephunken, Elèctrica Dharma, Els Pets, Komando Moriles, Obrint Pas, Frenillo de Gauguin, Amparanoia, Goldfinger, ...
Podríem definir l'estil de Burman Flash com una mescla de ritmes calents (reggae, ska,...) amb un toc de contundència. Les influències del grup són molt diverses, tant pel que fa a grups com a tipus de música, així que és difícil parlar d'algun nom concret.

Boxets

Boxets som un grup de rock cantat en català format a Terrassa el 1995.
Actualment tenim 2 discs al mercat. El primer, anomenat Quimera va
sortir l'any 2003 (editat per Temps Record). El segon, que es diu
Follia, ha sortit l'octubre del 2008 (editat per Temps Record). El nostre
estil es mou àmpliament dins el rock, ja que tenim temes propers al pop-rock i temes que són clarament de hard rock. Durant aquests anys hem tocat a molts llocs,principalment a Terrassa i rodalies però també a altres indrets com
Girona, Tossa de Mar, Sant Hilari Sacalm, Solsona...

Jordi Ricol

Jordi Ricol (Barcelona 15-10-1974). Comença la seva trajectoria cap al 1991, però no es fins al 1996, després de formar part de diferents formacions de Rock, quan ensata la seva carrera com a cantautor. El seu debut porta per nom "HERMAPHRODITE", un compendi de cançons pop intimistes -i per que no dir-ho- inofensives.

Les seves influencies en aquella època són exclusivament de grups saxons, com REM o PJ HARVEY. Al 1998 graba una nova maqueta i marxa cap a Anglaterra, amb la intenció d´adquirir noves fites musicals. A Londres treballa a una distribuidora discogràfica mentre intenta portar endavant els seus projectes musicals. Forma un duet amb el seu company de pis, un sud-africà que s´encarrega de les veus, mentre en Jordi l´acompanya amb la guitarra. El seu repertori es compòn de classics de la música pop: Beatles, Simon&Garfunkel, Pink Floyd. No surten del pub del barri.


Si voleu més informació, enviar una maqueta o difondre una cançó en format mp3 : contactar

Música en català Agenda de concerts el bloc de la música en català


publicitat		alta de grups

llibre de visites		més informació